El 3 de desembre de 2013 es va realitzar el primer dels sis workshops que s'han dut a terme a diferents ciutats i equipaments metropolitans durant gairebé un any i mig. Aquestes jornades han permès el tractament en profunditat de diferents aspectes rellevants per a l'ordenació territorial, com ara la funcionalitat dels espais oberts, les dinàmiques socials i productives, l'encaix amb el sistema urbà europeu, la innovació urbana, la mobilitat o el metabolisme urbà del territori metropolità. De la mateixa manera, els workshops han permès reflexionar sobre el paper que ha de tenir el PDU com a eina garant de la sostenibilitat del model urbanístic metropolità i, per extensió, com a instrument al servei de la qualitat de vida i la cohesió social futures.

Quinze experts internacionals i setanta ponents locals han elaborat materials i ponències per a unes jornades en les quals han participats uns 250 assistents per sessió. El perfil acadèmic i professional dels experts, ponents i assistents ha estat molt divers, amb la idea d'integrar en el debat les diferents dimensions urbanístiques, ambientals, socials i econòmiques que tenen impacte en l'expressió territorial de l'àrea metropolitana. Així mateix, un cop celebrat cada un dels workshops, la participació s'ha perllongat durant quatre setmanes a través d'una eina de participació en línea. Aquests fòrums virtuals han permès aprofundir els debats i aportar documentació rellevant. En cloure cada un dels fòrums, un equip dinamitzador ha compilat les principals aportacions, una documentació que passarà a la futura taula redactora del PDU.

La col·lecció "Quaderns PDU Metropolità" és el mitjà de difusió de les idees i reflexions generades en el marc dels workshops. Es tracta d'una publicació que ha de servir d'eina metodològica i suport documental per als treballs de redacció del futur PDU  i que s'ha creat amb voluntat de continuïtat, amb l'objectiu d'esdevenir plataforma de difusió dels nombrosos estudis urbanístics i territorials que realitza la institució metropolitana així com d'aquells que es vagin generant en el procés de redacció del PDU.

Els vuit números editats durant aquest mandat han tractat temàtiques diverses relacionades amb l'ordenació territorial com, per exemple, les modificacions que ha sofert el Pla general metropolità (PGM) d'ençà la seva aprovació l'any 1976, la funcionalitat ecològica dels espais oberts de l'àrea metropolitana, les problemàtiques relacionades amb la inclusió social i la pobresa, el mercat immobiliari, l'activitat econòmica i el paper de la industria metropolitana, la xarxa viària o el rol de grans infraestructures com el port i l'aeroport.

Més informació
Quaderns PDU Metropolità

La comunicació i la participació són elements cabdals que han de permetre enriquir el PDU amb les aportacions dels ciutadans, dels actors socioeconòmics i dels municipis metropolitans. Durant aquest mandat s'ha organitzat una primera activitat de comunicació i participació ciutadana a través de l'exposició Metròpolis Barcelona, que es va inaugurar a l'espai Disseny HUB el gener del 2015, amb l'objectiu d'obrir el debat i fer partícip la ciutadania dels diferents aspectes que formen la realitat metropolitana, així com del rol que ha de jugar la nova norma d'ordenació urbana, el PDU metropolità.

L'exposició s'ha organitzat entorn de tres grans blocs. En un primer espai s'hi mostraven les dinàmiques que van portar a la formació de l'àrea metropolitana, i també les diferents eines d'ordenació urbana que han tingut present el fet metropolità de Barcelona. Al segon bloc s'exposaven les principals dinàmiques mediambientals, socials, culturals i econòmiques que han impulsat la conformació dels entorns metropolitans. Per últim, a la tercera part de l'exposició es tractaven els principals reptes als quals ha de fer front la nova ordenació urbana del territori metropolità, relacionats principalment amb les transformacions de les societats contemporànies, la globalització econòmica i el desafiament mediambiental.

Metròpolis Barcelona ha implicat 29 comissaris experts en diferents matèries i s'ha materialitzat en un projecte expositiu de 645 m², amb nou maquetes, dos grans audiovisuals i múltiples panells i monitors distribuïts en 17 àmbits temàtics.

Més informació
Exposició Metròpolis Barcelona

Des de l'any 2002, l'AMB lidera el projecte cartogràfic d'elaboració i actualització del Mapa topogràfic metropolità a escala 1:1000 en 3D de l'àmbit urbà i rústic. Aquesta cartografia ha estat inscrita al Registre Cartogràfic de Catalunya i ha obtingut la condició de cartografia oficial. Durant aquest mandat, se n'ha ampliat la cobertura territorial amb la incorporació de 211 fulls nous corresponents als municipis de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona i s'han actualitzat aproximadament unes 30.000 ha de cartografia ja existent.

També s'ha endegat el projecte de recuperació de les diferents sèries cartogràfiques històriques de l'àrea metropolitana disponibles des de l'any 1965. Aquest projecte complementa els treballs de recuperació de l'arxiu de vols històrics i culmina amb la generació d'ortofotos històriques com les del 1965 i les del 1992.

L'any 2012 es va executar el projecte per a l'extensió d'una Xarxa Geodèsica Local a partir de la densificació de la Xarxa Utilitària de Catalunya de 4t ordre. Amb l'objectiu de donar cobertura a 33 parcs metropolitans gestionats per l'AMB, la xarxa està formada per 119  vèrtexs, les ressenyes dels quals es poden consultar i descarregar a través del portal de cartografia. 

En un altre ordre de coses, i com a suport dels estudis previs del PDU, s'han dut a terme filmacions aèries i fotografies aèries obliqües de les infraestructures metropolitanes més rellevants, i també de les transicions entre zones urbanes i grans parcs forestals. En col·laboració amb els serveis tècnics dels 36 ajuntaments metropolitans, s'ha finalitzat l'actualització de la Guia de Carrers de l'AMB a escala 1:8000, que cobreix de forma contínua la totalitat del territori metropolità.

Més informació
Catàleg de cartografia de l'AMB

El refós del planejament és un producte de l'AMB a través del qual es poden consultar les determinacions gràfiques del planejament urbanístic vigent dels 36 municipis metropolitans. Durant aquest mandat s'han consolidat la cadència d'actualització semestral i els protocols d'intercanvi d'informació entre l'AMB i el Mapa urbanístic de Catalunya que manté la Generalitat de Catalunya.

També s'ha signat un conveni de col·laboració entre l'AMB i l'Ajuntament de Barcelona per unificar els models de dades cartogràfiques i agilitzar l'intercanvi del refós de planejament entre l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB i la Generalitat de Catalunya.

En paral·lel, s'ha dut a terme la restitució gràfica de les qualificacions urbanístiques originals del Pla general metropolità (PGM) de l'any 1976, amb el mateix model de dades i criteris que el refós. Aquest projecte ha permès d'encetar els estudis d'evolució del PGM necessaris per la futura redacció del PDU metropolità.

L'objectiu dels estudis territorials és donar suport a les activitats de planejament i d'actuació urbanística tant a escala metropolitana com municipal. Aquests treballs se centren, principalment, en la creació i manteniment de bases de dades estadístiques i geogràfiques i en l'elaboració d'estudis temàtics.

En el període 2011-2015 s'han consolidat diverses línies de treball que inclouen, entre d'altres, la millora de les bases de dades demogràfiques i socioeconòmiques; l'elaboració de bases cartogràfiques d'usos del sòl i teixits urbans metropolitans, amb registres històrics des del 1956, i l'anàlisi de l'evolució dels sectors de l'AMB en expansió residencial.

Aquestes dades han servit per a l'elaboració d'estudis socioeconòmics sobre l'atur registrat, l'evolució de l'afiliació a la seguretat social, l'evolució del mercat de l'habitatge, la vulnerabilitat social de la població metropolitana o l'anàlisi de les dades electorals. També s'han elaborat explotacions específiques per als treballs preliminars del Pla director urbanístic metropolità (PDU) i per a la nova web institucional de l'AMB.

Altres treballs d'aquest període han analitzat aspectes del teixit econòmic, com ara el sistema de recerca i innovació i les centralitats comercials. En matèria urbanística, destaquen l'estudi de les modificacions de Pla general metropolità, l'estudi sobre l'evolució dels sectors de creixement, l'elaboració del mapa sintètic de teixits urbans i l'estudi Reconeixement patrimonial de les vies metropolitanes: carreteres, camins i carrers. Finalment, en el camp de l'ecologia del territori, s'ha fet recerca sobre la funcionalitat ecològica i paisatgística dels espais oberts metropolitans.